Aquesta història és totalment original per la qual cosa tant l'argument com els personatges em pertanyen.
Advertència general: conté lemon, lime, escenes de tortura i violència.
Aclariments:
-Diàlegs-

-"Pensaments"

EVILSPIRIT

Per Natsumi Niikura

Pròleg- Pluja

Fredes gotes de cristall relliscant per la seva pàl·lida pell, des d'aquell dia en què els seus ulls enfosquits pel dolor es van creuar amb els d'ell càlids i vius que no podia fer més que somiar amb ell.

Sí, de vegades se sentia feliç, però això no era l'habitual. El seu cor apedaçat cents de vegades amb el placebo d'algunes paraules afectuoses però buides alhora. Ella que era un monstre per tots rebutjada, només tractada amb afecte en la intimitat pel seu pare, una de les seves germanes i un dels homes de confiança del seu progenitor que la cuidava amb afecte...

El jove davant ella va somriure amb tendresa a la petita de mirada malenconiosa i devastada per anys de tortura.

-El meu nom és Kerhfe- va dir mentre s'agenollava- digues-me, petita quin és el teu nom?

-Aknan...- va pronunciar en un murmuri.

-Quin nom més bonic, vine amb mi, si et quedes sota la pluja et refredaràs.

-És igual... potser així em moriré.

Va alçar una cella sorprès i dolgut en sentir una cosa tan terrible venint d'una nena tan petita, la va agafar en braços per portar-la a un petit refugi proper a la costa. Va encendre la petita xemeneia que els proporcionaria la calor necessària perquè els seus cossos deixessin de tremolar com si de fulles es tractés.

-Vols menjar o beure alguna cosa, Aknan?

Mes la petita no va contestar, el jove de llarg cabell verd i ulls vermells la va mirar amb misericòrdia, sabia perfectament qui era aquesta noieta. Aknan, la filla de Lucifer el líder dels dimonis, aquella que tots denominaven monstre i aberració, nascuda d'una relació amorosa amb una deessa. Coneixia alguna cosa d'aquella història però no era suficient.

Li agradava aquella nena, tan dolça i vulnerable, no suportava veure aquells ulls tan tristos. A la petita cuina va somriure traient uns pastissos, va servir dos gots de suc de pinya per immediatament tornar.

-M'enverinaràs?

-Esclar que no!- va riure.

-Ets un bruixot, si em matessis ascendiries ràpid i... - va donar un petit xarrup al suc- podries aliar-te amb en Belcebú o l' Asmodeo i enderrocar el meu pare.

-Veig que ets molt llesta, no et preocupis- va prendre un parell de tovalloles- no tinc intenció de fer-te mal.

-Llavors voldràs que el meu pare et contracti per haver-me salvat.

Va parpellejar incrèdul. Portava un any al grup d'ensinistrament per ser part de la guàrdia de Lucifer i li quedaven tan sols tres setmanes per graduar-se i passar les dures proves. Qualsevol pensaria el mateix que aquella nena, encara que evidentment aquesta no era la seva intenció, ni se li havia ocorregut.

-Escolta! Que bona idea, així m'estalvio les proves.

Aknan el va mirar indiferent devorant el pastís.

-No faré res d'això. Et portaré a casa quan amaini la tempesta.

-Sí? Ets molt estrany...

Kerfhe va riure. El que explicaven arreu sobre ella no s'aproximava en res a la realitat, no era cap monstre, ni tan sols semblava perillosa, al contrari, li semblava molt tendra i innocent amb una enorme necessitat de ser protegida i estimada.

-I digue'm què feies tota sola a la platja de les ànimes?

-M'agrada, ningú no s'apropa- va prendre de nou el seu suc per beure- ja saps... els fa por que l'aigua sigui vermella.

Els grans ulls porpra de la nena van enfocar el foc com rememorant alguna cosa, va llençar un profund sospir i es va posar dreta.

-Si no torno acomiadaran en Kanh i ja no podré veure més l'Iserd.

-T'acompanyo- va dir ell posant-se dret també.

-Puc transportar-me, no cal...

-Tant és, em quedaré més tranquil si t'acompanyo.

La va agafar de la mà i junts es van desmaterialitzar, reapareixent a l'instant als extensos jardins de la residència privada de Lucifer, els guàrdies que temien la petita van afanyar-se a eliminar la barrera màgica que protegia la mansió. El jove bruixot va pensar a retirar-se però ella va agafar amb força la seva mà i el va arrossegar a l'interior amb pas ferm i decidit.

Mai no havia estat en aquell lloc i havia d'admetre que estava realment sorprès, l'ampli rebedor amb una exquisida catifa les blanques parets guarnides amb fabuloses i tètriques obres pictòriques, el bosc de columnes de marbre i la gran escala que portava a les estances de la família. Sense cap dubte aquell era el racó més elegant i fascinador de tot l'infern.

Una gran porta de fusta a la seva dreta es va obrir deixant emergir la magnificent figura del rei dels dimonis, llavors la petita el va deixar anar i es va llançar als braços del seu estimat paret que li va correspondre el gest amb un impressionant afecte.

-Papi, m'ha donat pastís i suc- va somriure amb amor.

-Has tornat a escapar-te?

-Diu que no vol res per salvar-me, ni vol aliar-se amb en Belcebú o l'Asmodeo a què és estrany?

-Quin és el teu nom, noi?

-Kerhfe, senyor.

-No esperis una recompensa per això.

-Esclar que no, senyor, com ja li vaig dir a la senyoreta aquesta mai ha estat la meva intenció.

-Papi pot quedar-se en Kerhfe a jugar?

-Estàs castigada, joveneta- la va baixar al terra assenyalant l'escala, ella en entendre el gest va pujar capbaixa- en quant a tu, no vull veure't per aquí llevat que treballis per mi.

-Sí... senyor.

El gran dimoni va fer petar els dits i dos guàrdies armats se'ls van apropar per prendre el noi dels braços i dirigir-lo cap a l'entrada. No va oposar resistència, va deixar que el traguessin. Una vegada va estar novament al jardí va llançar una última ullada a la mansió i finalment va tornar a la seva llar.

L'endemà va acudir al seu ensinistrament com de costum, aquell no era un dia diferent dels altres, els explicaven que fer en cas d'atac, com prevenir possibles accidents, aprenien conjurs màgics d'alt nivell. L'encarregat d'ensinistrar-los, Jorel, era un ancià que havia servit a Lucifer i ara que s'havia retirat li havien nomenat líder dels bruixots i gràcies a la seva gran experiència s'encarregava de l'ensinistrament de les noves generacions.

Durant el descàns del migdia els joves bruixots aspirants a guàrdies personals de Lucifer, es van dispersar pel jardí per menjar i redefinir les seves estratègies. Kerfhe es va dirigir a la petita àrea boscosa, aquella era la zona més tranquil·la d'aquell lloc. Va deixar reposar el seu cap sobre el tronc d'un gran arbre de vermelles fulles, va tancar els seus ulls i va buidar la seva ment de tota preocupació. Alguna cosa va cruixir al costat d'ell i va obrir un ull curiós veient el petit cos de l'Aknan carregant un paquet amb un lleu somriure. La petita va estendre els seus braços lliurant-l'hi.

-Per mi?- va assentir- gràcies.

-Ho he fet jo.

-Va-vaja...

-Què passa? Està bo- va mirar ofesa al jove- cuino molt bé.

-Perdona, perdona- va riure.

-Has de prometre'm una cosa- va dir la petita mirant al cel- promet-me que ho aconseguiràs.

-Promès- va somriure.

Mentre ells xerraven l'ancià Jorel els observava somrient. Ell havia acollit a Kerhfe després que perdés la seva família a una batalla contra les llums negres, i Aknan era la seva debilitat, adorava aquesta noieta que havien acusat d'atrocitats sense límits quan l'únic de què algú podria culpar-la era de confiar en tothom. Va pensar llavors que si el jove bruixot aconseguia fer-se un espai entre els homes de confiança de Lucifer la vida de tots canviaria a millor.

Bruixots i dimonis beneficiant-se mútuament de la seva aliança, sí, així hauria de ser sempre.

CONTINUARÀ

Notes de l'autora:
Aquesta història és una adaptació d'un projecte de còmic que vaig realitzar l'any 2006 per la meva classe de narrativa gràfica, i que ara m'agradaria refer per això he decidit pujar-lo en narrativa per analitzar-ne el guió. M'agradaria conèixer la vostra opinió, qualsevol crítica o suggeriment serà ben rebut i altament agraït.
Espero que no hagin faltes d'ortografia, no tinc corrector de català al Word. Sense més ni més m'acomiado, chau.