Aquesta història és totalment original per tant l'argument, la narració i els personatges em pertanyen a mi. Història protegida pels drets d'autor.
—Diàlegs
—"Pensaments"

DIRECTES AL FUTUR


Per Natsumi Niikura


Capítol 01. - El principi del camí

Des de la seva infantesa sempre es va sentir fora de lloc, tenint la sensació de no encaixar anés on anés, en aquell temps l'escola li encantava, per a ella no hi havia un lloc millor al món sencer fins que va ocórrer allò.

Una setmana enrere vivia a Lleida però el seu pare va haver de traslladar-se a Barcelona per feina i per això tota la família es va mudar. En part se sentia trist per haver abandonat la seva ciutat natal, però d'altra banda havia d'admetre que s'alegrava ja que les coses feia un temps que no anaven gaire bé. Ara tot era nou, nova ciutat, casa nova, noves persones i escola també nova, el pitjor d'això era que en arribar nova l'últim curs hauria de lluitar per obrir-se un buit entre aquelles amistats tan marcades.

Ella, la Berta, no era precisament una d'aquestes noies que destacaven per la seva bellesa, a penes arribava al metre seixanta i era molt prima, la seva pell morena feia ressaltar els seus grans ulls verds, la seva cabellera pèl-roja arribava fins a la seva cintura caient a gracioses ones emmarcant el seu rostre. Es va enfundar una samarreta de tirants violeta i uns pirates vaquers, es va calçar les seves ballarines negres i va recollir el seu llarg cabell a una cua de cavall alta.

Va sortir de casa emocionada i nerviosa, aquell dia només hi havia una espècie de presentació amb el tutor, els parlarien de les assignatures i aquest tipus de coses, només estarien allà dues hores, després a casa i no hauria de tornar a preocupar-se per l'escola fins dos dies després quan haguessin armat les classes i horaris. Ara recorria la gran avinguda en direcció al seu nou institut, els nervis la corcaven.

Va travessar l'elegant enreixat d'acer de l'institut "Sir Edgar Allan Poe" topant-se amb una gran aglomeració d'alumnes que tractaven de trobar els seus noms en les llistes per trobar la seva aula, afortunadament per a la multitud aquell primer dia no hi havia classe si no tots arribarien tard. Va tardar més de deu minuts a fer-se un espai per buscar el seu nom en les llistes de segon de batxillerat, va somriure en trobar-se en el grup 'B', va llegir les indicacions per arribar a la seva aula 'planta baixa al costat del porxo del pati'.

Es va endinsar al sobri edifici de maó amb un estrany formigueig al seu cos, estava molt emocionada, va mirar al seu voltant, davant ella al fons del hall hi havia unes escales i més enllà es veien dues aules i un petit passadís, al costat d'ella es trobava secretaria i la sala de professors, a la seva esquerra una petita sala amb la fotocopiadora, va dirigir la seva vista a la dreta on hi havia un passadís, des de la seva posició entreveia una vidriera va caminar en aquesta direcció per veure amb total claredat el porxo del pati i al fons del passadís un petit corredor amb tres aules, a la primera porta penjava un paper que posava "AULA SEGON DE BATXILLERAT GRUP B".

No va esperar més i va entrar al lloc on cursaria aquell últim any d'estudis abans d'anar a la universitat, en fer-ho va sentir les mirades dels seus nous companys clavades en ella, es va empassar saliva sentint-se intimidada es va moure lentament fins una de les taules de la primera fila va dipositar les seves coses i es va asseure resant per tornar-se invisible o que algú deixés de mirar-la i li parlés, així se sentiria més tranquil·la.

Llavors la classe va emmudir, la Berta va alçar la vista quedant totalment impressionada per l'home que acabava d'entrar, carregava una bandolera negra, era molt jove, el seu cabell era fosc i el portava recollit a una cua, els seus ulls blau fosc com el mar, vestia una camisa vermella, pantaló i corbata negres.

—Bon dia— va prendre el guix i va escriure el seu nom a la pissarra— em dic Pau Sallà Ivern, seré el vostre tutor aquest any, també us donaré història i història de l'art.

Es va allunyar de la pissarra per asseure's sobre la seva taula, va somriure a tots els seus alumnes mentre agafava la llista, els faria presentar-se.

—Molt bé nois, vull saber-ne més sobre vosaltres, així que quan us nomeni us poseu drets i em dieu el que voleu fer en un futur, la vostra assignatura favorita, un llibre, una pel·lícula i el vostre hobby— va riure en veure les cares de nosa dels seus nois— està bé, començaré jo. En el futur vull que tots ells aproveu i ser milionari— va dir amb humor— a la vostra edat la meva assignatura favorita era la literatura clàssica, el meu llibre preferit és "El Quixot" llegiu-ho, és molt divertit, una pel·lícula... vegem "Blade Runner" i el meu hobby favorit és— va fer una pausa— dormir. Bé, ara és el vostre torn.

Va començar a nomenar als seus companys, mentre es presentaven els altres feien comentaris còmplices o bromes, es notava que es coneixien bé. En Pau va somriure a la noia que acabava de presentar-se i va llegir el següent nom.

—Mas Capdevila, Berta.

—Sí— va contestar tímidament posant-se dreta— m'agradaria ser escriptora, la meva assignatura favorita és llatí, se'm fa complicat escollir un sol llibre però m'inclino per "Nada" de la Carmen Laforet o alguna de les obres de l'Edgar Allan Poe, la meva pel·lícula favorita és "It" i... bé, els meus hobbies a part de llegir... m'agraden els videojocs, la música i el cinema.

—Tens uns gusts molt dispars Mas, següent Montes Fernández, Pedro.

El noi es va aixecar i va fer la seva presentació i així tots els altres fins a finalitzar la llista. Després d'això va extreure un feix de papers.

—Molt bé, us passaré un formulari vull que escolliu les assignatures optatives de modalitat i les variables— va explicar mentre repartia els papers— penseu-vos-ho bé ja que una vegada escollides no podreu canviar-les.

Va prendre el paper entre les seves mans llegint-ho atentament, havia de pensar-s'ho molt bé el que li venia menys de gust era acabar assistint a una classe que no li agradés.

Assignatures comunes: Llengua i literatura castellana, llengua i literatura catalana, segon idioma: anglès o francès, filosofia, història, educació física, religió (voluntària).
Optatives de modalitat: {llatí o grec}, {matemàtiques aplicades a les ciències socials, economia o geografia}, {economia i organització d'empreses o història de l'art}, {història del món contemporani o literatura castellana}, {història de la música o literatura catalana}
Assignatures optatives: segona llengua estrangera: anglès, francès o alemany, ampliació de matemàtiques, biologia humana, electrònica, estètica, expressió vocal, formació laboral, història de Catalunya, informàtica, literatura universal, lògica i metodologia, psicologia, simbologia religiosa, sociologia.

Va sospirar indecisa, començaria per aquelles que tenia clares en les assignatures comunes va marcar l'opció d'anglès i en religió va marcar un no i va pensar que tan de bo pogués eliminar la filosofia del llistat, llàstima que fos obligatòria, en la de modalitat va marcar llatí i va descartar ràpidament les matemàtiques, no sabia que més marcar.

La campana va sonar assenyalant un curt període de descans de deu minuts, tots els nois van sortir en estampida, en canvi la Berta es va quedar asseguda immersa encara en la llista d'assignatures, el professor es va apropar fins a ella intrigat.

—El paper seguirà aquí quan tornis.

—Com? — li va mirar sorpresa.

—No fa falta que l'omplis ara— va somriure— encara queda una hora més de tutoria, ves amb els teus amics.

—És que no conec ningú...

—Quedant-te aquí asseguda no canviaràs això.

—Ho sé... però prefereixo concentrar-me en això— va somriure tímidament— no tinc molt clar que agafar i crec que és massa important com per no prendre'l seriosament.

—Volent ser escriptora suposo que elegiràs les optatives de literatura— va dir asseient-se al costat d'ella.

—Sí... de les de modalitat, a més els números no se'm donen bé així que no em queden gaires opcions— va sospirar amb tristesa— les tres d'història m'agraden, però vull fer literatura.

—Ja ho entenc. Anima't, només serà un any més.

Va somriure amb la magnifica sensació que tot aniria bé, passés el que passés. No sabia que ho havia provocat exactament, però aquest home semblava fer màgia.

Quan tots van haver tornat allò es va convertir en una espècie de col·loqui, discutien entre ells de les assignatures, com eren els professors i aquest tipus de coses, a la Berta se li va fer molt divertit. La campana va anunciar el final de la jornada de tutoria, els nois van sospirar alleugerits, la calor i les vacances encara tan pròximes els tenien molt dispersos, van lliurar els seus formularis i van sortir disposats a aprofitar al màxim aquells dos últims dies de vacances.

La jove pèl-roja es va dedicar a fer una mica de turisme per la ciutat, com abans s'aprengués alguns dels carrers abans podria moure's lliurement sense por de perdre's i, sobretot, abans coneixeria la ubicació de les botigues, llibreries i cafeteries que més li agradessin. Va recórrer l'únic carrer que sabia que no tenia pèrdua, les Rambles, una d'artèries principals de la ciutat. A costat i costat havien botiguetes per als turistes les terrasses dels bars estaven a la zona per als vianants i totes estaven omplertes de gent.

Va gaudir de la seva caminada, fascinant-se en arribar davant el mar, l'última vegada que va veure el mar era una nena. Era tan ampli i atraient... tenia ganes de llançar-se a l'aigua i nedar mar endins fins que els seus músculs aguantessin encara que després fos incapaç de tornar a la vora.

Els seus ulls verds van veure a la llunyania algú que li va semblar el seu tutor, va voler apropar-se per comprovar-ho i en cas de ser ell saludar-lo, tanmateix una jove rossa es va penjar del seu braç i a ella se li van treure les ganes d'aproximar-se. Era bastant absurd el simple fet d'haver-se sentit feliç per creure veure'l entre la multitud.

Els dos dies es van esfumar ràpidament i l'arribada de l'autèntic primer dia de classes va ser inevitable.

El despertador va emetre el seu xiulet insofrible, el va silenciar amb una forta manotada mentre saltava del llit i corria al bany per dutxar-se i arreglar-se carregada d'energia i positivisme.

Una vegada arreglada va enfilar el que, a partir d'aquell dia, seria el seu itinerari diari. A l'entrada de l'institut l'alumnat ja iniciava la seva rutina amb total naturalitat, tots ells estaven acostumats a aquell lloc i es movien amb una impressionant facilitat, ella en canvi se sentia bastant inútil. Va treure la seva agenda i va comprovar amb un gran somriure que la seva primera classe, la d'història, es realitzava a l'aula del primer dia. Sense cap tipus de dubte es va obrir pas fins a arribar.

La classe encara era buida, es va asseure al costat de la finestra a la segona fila, allà almenys si s'exasperava podria mirar els ocells picotejar les restes d'algun entrepà. Segons després els seus companys van començar a entrar.

—Hola! — va exclamar una noia morena asseient-se en el seu costat— sóc la Mayka.

—Hola, jo sóc la Berta— va somriure.

—Aaaaah! Quina ràbia... no és just que ens posin història un dilluns a primera hora del matí no creus?

—Crec que seria pitjor tenir filosofia...

—Ay Déu meu! Tens tota la raó, a més el professor és avorridíssim.

—De debo?— va dir sense poder evitar riure— I com és el d'història?

—Ni idea, és nou— es va apropar a la Berta per xiuxiuejar-li—, però és tan guapo que el perdonarem si és un avorrit.

Les dues noies es van posar a riure emmudint quan va entrar el professor d'història, era realment guapo.

En Pau va saludar cordialment els seus alumnes, va escriure el seu nom a la pissarra i va xerrar amb ells els primers quinze minuts, després d'això va apuntar el temari complet per al curs i es va profunditzar en el temari del primer trimestre per a després explicar la manera en la qual s'impartiria la seva matèria, els exàmens, les puntuacions i altres dades avorrides però rellevants per a aquells que volguessin aprovar. Malgrat tot, va ser una de les classes més divertides de les seves vides. Aquest professor tenia una cosa que el convertia tot en una apassionant aventura.

El primer dia de classes va transcórrer sense incidents, en totes les assignatures van discutir sobre el mateix i els van fer presentar-se com si fossin en un bucle infinit, i tots sabien que aquest no seria l'últim dia de presentacions.

Al descans la Mayka va convidar a la Berta a la cafeteria per presentar-la als seus amics, però li va dir que preferia buscar les aules on tindria cada classe i conèixer una mica l'edifici, la morena li va somriure comprenent el perdut que havia d'estar i li va explicar on serien per si canviava d'opinió. La pèl-roja va recórrer els passadissos llegint atentament els rètols de les portes tractant de memoritzar-los a la primera planta estaven les aules de l'ESO, la biblioteca, els seminaris de francès, d'anglès, de llatí, on donarien aquesta assignatura, d'història, de català i castellà, el laboratori de química i un altre laboratori més que semblava estar en desús i finalment els lavabos. A la segona planta es trobaven varies aules buides on donarien les classes de literatura, l'aula d'art, sens dubte la més gran de totes, la sala d'audiovisuals, un magatzem i una petita aula per a les classes de biologia amb els seus microscopis i els seus tubs d'assaig i els seminaris de grec, ciències i filosofia, i novament els lavabos. Després de memoritzar les dues plantes va tornar en la planta baixa, al costat de les escales més properes a l'entrada estava la sala de professors, la secretaria i sota de les escales la classe i seminari de música, dues aules d'informàtica, en un petit passadís dos aules de tecnologia i un taller, tornant enrere, al hall hi havia una petita aula més sense cap cartell, una porta que portava al gimnàs i als vestidors, la sala de la fotocopiadora, el passadís que portava al pati i a la seva aula, i al costat de l'altra escala la cafeteria.

Quan anava a entrar a la cafeteria el timbre va anunciar el final del descans, així que va donar mitja volta i va tornar a l'aula disposada a suportar les dues últimes hores de classe d'aquell dia. Finalment el timbre es va deixar sentir alliberant-los de la tortura.

Les aules van anar buidant-se gradualment, la Mayka i la Berta van sortir juntes xerrant animadament, la va dirigir a l'exterior una mica més amunt de la sortida i va somriure àmpliament.

—Berta, et presento a l'Esther, en Joan i la Mariola— va dir la Mayka assenyalant uns nois a l'entrada.

—Tu ets la nova veritat?— va somriure amable l'Esther estenent-li la mà.

—Bé, agrairia que no em diguéssiu la nova— va somriure.

—Has d'estar cansada que et diguin així— va riure el noi que responia al nom de Joan— si necessites un guia no dubtis en venir a buscar-me, sóc a l'aula al costat de la vostra.

—Gràcies— va contestar sense molt entusiasme—. Ho tindré en compte.

—D'on ets?— el to de la Mariola sonava amenaçant.

—Ah... — va dubtar abans de contestar— sóc de Lleida.

—¡Bah! Que poc interessant.

—I tu que antipàtica— va intervenir l'Esther— no li facis cas, és sempre així de ximple.

La Berta va parpellejar incrèdula un parell de vegades per a després posar-se a riure tímidament, eren una colla molt peculiar, es notava que es portaven molt bé. Sense poder evitar-ho va pensar si arribaria a encaixar en aquest grup.

La xerrada va començar a sorgir d'una manera molt natural, com si portessin parlant mitja vida, al costat d'ells va passar el jove professor d'ulls blaus com l'oceà que els va mirar divertit.

—Fins a demà, noies.

—Fins... fins a demà— van corejar a l'uníson les dues noies.

En Pau va somriure mentre s'allunyava, satisfet que l'alumna que semblava perduda el primer dia hagués trobat un terreny en el qual moure's, ara ja se sentia tranquil, la inquietud de no saber si li aniria bé havia desaparegut del seu cap. Li agradava que els seus es moguessin com a peixos en l'aigua, sense contratemps majors als d'un adolescent normal, el tenir a una a la que marginessin o s'automarginés de la resta no podia ser bo, fins i tot havia pensat en una activitat de grup per integrar-la, afortunadament ja no seria a ser necessari.

Va caminar fins al final de l'aparcament i va pujar a la seva Aprilia RSV 4 per marxar a casa completament satisfet del seu primer dia com a professor.

Notes de l'autora:

Hola! Tenia moltes ganes d'escriure una història d'alumna x professor, em vaig aficionar a elles escrivint fanfics d'Aoshi x Misao i després amb la lectura de la història d'Hitto "El amor real no es prohibido", així que em vaig dir per què no escriure'n una? I aquest és el resultat, volia començar amb un oneshot però les idees van començar a sorgir i m'he llançat a escriure una mica més llarga.
Espero que em doneu vostra sincera opinió i sobretot que us agradi. Un petó, ens llegim.