Music for Prague 1968

En Jacques descendí de l'avió per la rampa que connectava amb la planta superior de l'aeroport, agafant la nansa de la seva maleta i caminant fins la rampa mecànica que portava al pis inferior.

Quan va aixecar els ulls es va sorprendre en veure un noi jove i ben vestit al costat de la porta, i no li hagués donat importància si no hagués sigut perquè el mirava amb una estranya fixació.

Les seves suspicàcies es veieren aviat confirmades quan arribà al peu de la rampa. El noi somrigué, i en Jacques observà sorprès que el jove no devia sobrepassar els dinou anys.

-Podria acompanyar-me, si us plau? –Preguntà el desconegut, acostant-s'hi.

-Per què? –En Jacques no tenia l' intenció de respondre-li tan agressivament.

L'altre borrà el seu fals somriure i murmurà a la seva oída:

-Sé el que et proposes, Mitchell .

En Jacques no va tenir l'oportunitat de dir res. En mil·lèsimes de segon el canó d'una pistola pressionava el seu estómac, i el foradava dolorosament amb un projectil de plom.

La sang començà a brotar, i en pocs minuts Jacques caigué a terra veient el sostre des dels seus ulls cecs. El seu assassí s'apressà a obrir la maleta i a rebuscar entre la roba, posant-se molt nerviós davant l'imminent arribada dels guardes de seguretat.

S'aixecà novament, apressant entre les mans la caràtula d'un cd:

-"Music for Prague 1968"... –Rabiós llançà la caixa a terra, aixafant-la d'una trepitjada-. M'he equivocat!

Després començà a córrer, empenyent els horroritzats viatgers que s'arremolinaven al voltant del cadàver.

Dies després, la policia va acceptar definitivament que havien de tancar el cas: L'assassí no es trobava fitxat i probablement ja hagués escapat del país.

La família mai hagués sospitat que en realitat allò sigués producte d'una confusió en un conflicte entre màfies.